BLINDS FOR A SKYLIGHT WINDOW

Silver Plated Earring Hooks Wth Ball & Coil (X100)

Super Elegant earring hooks in a real silver finish but for a fraction of the price of sterling. Great for making earrings. All have a coil, a hoop towards the bottom to dangle items off of and a ball that measures approximately 3 mm (1/8") in diameter. Each is 22 gauge and measures approximately 20 x 8.5 mm (13/16" x 5/16").ant earring hooks in a real silver finish but for a fraction of the price of sterling. Great for making earrings. All have a coil, a hoop towards the bottom to dangle items off of and a ball that measures approximately 3 mm (1/8") in diameter. Each is 22 gauge and measures approximately 20 x 8.5 mm (13/16" x 5/16").

Una sala Apolo gairebe plena amb un cartell que promet pero que va amb retard...

The ocean, una sorpresa. Crec que les cares de concentracio i bocabadamenta a la llarga intro que ens van oferir van ser un senyal del que van sorprendre aquest quintet amb un bateria molt solid, ritmes ben estranys, veu una mica hardcoreta (punt en contra...) i molt de moviment a l'escenari! (segons he llegit, un dels guitarres es va fotre el mastil al cap a Madrid...).

Cynic, probablement el mes progressiu dels tres grups que tocaven aquella nit, amb un Paul Masvidal que es va ficar la gent a la butxaca parlant catala i espanyol. Un grup que ha ressorgit de les cendres despres de l'exit a principis dels 90, i que ha tornat amb moltissima forca i tecnica... brutals!!! Llastima que se'ls va anar el corrent als aparells i no els van deixar continuar despres per manca de temps.

I despres d'una bona estona d'espera entre els gos grups (cosa que va fer molta rabia.... tallen als Cynic i despres ens fan esperar), van arribar Opeth sota el so de la intro que es pot sentir tambe al Rounhouse Tapes (un pel llarga per al meu gust) i comencant amb un llarg acord de Heir Apparent (segon tema del darrer Watershed i el primer metal·lic, despres d'un coil melodic amb veu femenines). Una posta en escena molt mes cuidada que en les anteriors gires, amb aparells de llums propis creant atmosferes adequades a cada tema, un Friedrik Akesson un pel mes mogut i comunicatiu (tampoc us penseu, no es la festa, l'home) que el Peter Lindgren a qui substitueix des de fa un any, un Per Wilberg fent headbanging tota l'estona, un Mikael Akerfeldt divertit i sense fer-se pesat... En general, la qualitat que sempre ofereixen malgrat, com va dir en Mikael, alguns d'ells estaven febrosos i refredats. Nomes una queixa: 1:30h. es correcte pero insuficient per a Opeth, perque amb temes de 10 minuts els setlists queden curtissims: Heir Apparent, The Grand Conjuration, Godhead's Lament, Hope Leaves, The Lotus Eater, Deliverance, Demon of the Fall i Drapery Falls de BIS.

I didnt scan this,and can't remember who did. If the person that did wants to be known, please let me know.It is from the last ever Coil gig.