Marketing
Katsushika hokusai wikipedia - Brzog datiranja
Hokusai
Click here: Katsushika hokusai wikipedia
Últimos anos Sinatura de Katsushika Hokusai. Maineikkaimmat taideteoksensa Hokusai loi 1810-luvulta alkaen. A: Fundació Caixa Catalunya -Bibliothèque nationale de France. Ukiyo-e: an introduction to Japanese woodblock prints.
Archived from on 2008-03-27. Este cambio de nome marcou o inicio da idade de ouro do seu traballo, que continuou durante máis de medio século. Liaj motivoj iras de la bildigo de luktantaj is amoraj scenoj kia ekzemple La revo de la fi]kaptista edzino. A súa figura e o seu traballo cada vez tiñan un recoñecemento maior, aínda que perdeu en delicadeza e tendeu a prestar maior atención aos temas clásicos tradicionais, especialmente a representación de , ou temas chineses, e neste período empezou a afastarse do mundo de.
Hokusai - Toisinaan kuva painettiin yhdellä värillä ja värjättiin käsin.
En el seu temps, era el principal especialista en pintura xinesa del Japó. També és conegut per la diversitat de noms que emprà durant la seva carrera professional: Shunro, Sori, Kako, Taito, Gakyonjin, Iitsu i Manji. A mitjans del , els seus gravats, així com els d'altres artistes japonesos, van arribar a. Allà eren col·leccionats amb un gran entusiasme, especialment per part d'artistes de la talla de , , i , l'obra dels quals denota una profunda influència dels gravats esmentats. L'historiador ha dit d'ell i la seva obra: , de Katsushika Hokusai Va néixer el 12 d'octubre del al districte d', a l'est d'. El seu nom de naixement era Tokitaro. No se sap qui foren els seus pares, i de ben petit fou adoptat com a fill per un prestigiós artesà d'Edo amb qui treballà d'aprenent, conegut com a Nakajima Ise. Era un fabricant de miralls de la cort del , i posteriorment va ser el seu legítim hereu, fet que fa pensar que possiblement sigui certa la història que explica que Hokusai era veritablement fill de Nakajima, però nascut d'una. Allà, des dels cinc anys, va desenvolupar la seva gran vocació pel i la. Primers anys , xilografia dissenyada per cap al 1820 De jove, Hokusai va decidir treballar com a venedor en una prestigiosa llibreria i, a partir dels 15 anys, i fins als 18, va entrar com a aprenent de gravador en un taller. Aquest entrenament primerenc en el món del , del i de les tècniques d'impressió van contribuir al desenvolupament d'Hokusai com a impressor. L'any , amb 18 anys, es va convertir en deixeble del mestre de l'escola , , amb el qual va aprendre la tècnica del gravat sobre planxes de fusta , especialitzant-se en el d'actors. En aquestes obres, demostra que ja dominava perfectament el gènere de l'. A partir del càlcul de l'edat dels seus fills, es creu que Hokusai degué contreure matrimoni cap als 20 anys. En aquest període, probablement per la influència de la vida familiar, els seus dissenys tendiren a centrar-se en retrats d'actors i de dones situats en determinats ambients històrics i en jardins. Utilitzava la tècnica , de paisatges semihistòrics, en els quals s'utilitza la pràctica occidental de la , i també estampes de nens. Els llibres d'il·lustracions de l'artista i els textos corresponents tractaven temes històrics i didàctics. Durant la dècada següent, les obres produïdes per Hokusai en el gènere van representar un dels punts culminants de la seva carrera. Aquest gènere japonès s'utilitzava principalment per a publicar targetes per a les grans ocasions, com l'any nou i altres moments en què s'encarreguen felicitacions; també, s'editava per publicar presentacions de programes musicals, avisos, etc. Sempre solien ser edicions limitades que oferien una impressió perfecta i de la més alta qualitat. En la majoria de casos, els surimono, els encarregaven les societats de poetes amb la finalitat d'il·lustrar el poema guanyador d'un concurs literari amb el mestre de la societat com a jutge. Normalment, aquests gravats eren d'un format petit, i el fet de tallar en relleu els caràcters requeria una gran habilitat tècnica. Cap als trenta anys, Hokusai va passar per una situació personal delicada que l'obligà a realitzar importants canvis en la seva vida. El seu mestre, , va morir el i, més o menys a la mateixa època, també va morir la seva jove esposa, que el deixà amb un fill i dues filles. Al cap d'uns anys, el , es va tornar a casar i va adoptar el nom professional d' Hokusai. Aquest canvi de marcà l'inici de l'edat d'or de la seva obra, que va perdurar durant més de mig segle. Etapa principal En aquest període, l'obra d'Hokusai cobrí tota la gamma de l'art : targetes, surimono, llibres il·lustrats, il·lustracions d'antologies de versos, llibres eròtics, pintures a mà i llibres d'esbossos. Dins dels temes tractats, en escasses ocasions va competir amb , el millor gravador d'imatges femenines voluptuoses. Malgrat aquesta limitació conscient, Hokusai va mirar d'inspirar-se en una gran diversitat temàtica. De manera especial, va posar èmfasi en la representació de paisatges i escenes històriques, en les quals la figura humana exercia un paper secundari. Cap a finals de segle, va introduir en el seu estil la tècnica de la perspectiva i el tractament dels colors occidental. Va publicar una sèrie de retrats femenins titulats Cançons d'Itako. A començament del , Hokusai va començar la il·lustració de , un tipus de novel·les d'un elevat nivell intel·lectual. Sota aquesta influència, el seu estil va començar a mostrar uns canvis importants, que es feren clarament visibles entre 1806 i 1807. La seva figura i la seva obra cada vegada tenien un reconeixement més gran, tot i que va perdre en delicadesa i tendia a posar més atenció en els temes tradicionals i més clàssics, especialment amb escenes en les quals apareixien samurais, guerrers i determinats temes xinesos. En aquest període, s'allunyà del món de l' ukiyo-e. Cap a l'any , una altra tragèdia colpejà Hokusai, ja que va morir el seu fill gran. Aquesta mort no va ser només un cop emocional, sinó que portà també unes conseqüències econòmiques greus, ja que com a hereu de la benestant família Nakajima, el seu fill rebia una renda important, de manera que Hokusai no havia de preocupar-se per la irregularitat amb què arribaven els cobraments per la venda de les seves pintures, dissenys i il·lustracions. Fos per raons econòmiques o per una altra qüestió desconeguda, a partir d'aquell moment l'atenció d'Hokusai es va centrar en la il·lustració de llibres, i particularment en els llibres que eren còpies de gravats dissenyats per artistes aficionats, com Lliçons ràpides al dibuix simplificat. Aquesta iniciativa va servir per a atreure sota el seu mestratge més alumnes. A més de la fama aconseguida amb els seus minuciosos gravats i les seves il·lustracions, Hokusai va tenir també molt d'èxit en les exposicions públiques de la seva pintura. Per exemple, va realitzar una pintura gegantina d'uns 240 m 2, una obra en la qual apareixien figures mitològiques, per encàrrec d'un festival multitudinari. Fins i tot, una vegada va ser convocat per mostrar les seves habilitats artístiques davant del , súbdit de l'emperador, però que en la pràctica era el governant del. L'estiu del , la segona esposa d'Hokusai també va morir. El mestre tenia llavors 68 anys, es trobava afligit, amb una paràlisi intermitent al braç esquerre, sol i amb un nét conflictiu que havia demostrat ser un delinqüent incorregible. Davant d'aquesta situació, O-ei, la seva filla i també alumna preferida, va trencar el matrimoni amb un artista poc important i va tornar a la casa paterna per romandre al costat del seu pare la resta de la seva vida. Trenta-sis vistes del mont Fuji Signatura de Katsushika Hokusai Hokusai va treballar fins a l'últim dia de la seva existència. Era un artista enèrgic que s'aixecava d'hora i pintava fins a la nit. Aquesta havia estat la seva forma d'actuar durant tota la seva llarga vida artística, i va ser també la dinàmica dels seus darrers anys. Dels milers de llibres i impressions d'Hokusai, les seves són particularment notables. Publicades entre i , aquesta famosa sèrie, que amb els suplements incloïa un total de 46 impressions a color, va marcar una fita en la impressió japonesa de paisatges. La grandesa del disseny i l'habilitat de l'execució no havia estat assolida per cap altre artista japonès, fins i tot supera el treball del seu contemporani. En conjunt, Hokusai va tenir una gran producció artística integrada per unes trenta mil obres. Els continus canvis de domicili d'Hokusai, que va residir en més de 90 residències diferents, i fins i tot els canvis de nom, són elements significatius del caràcter de l'artista. A més del seu nom principal, Hokusai utilitzava altres dos goh ocasionals, i al voltant d'una vintena de noms que, indistintament, afegia al seu nom principal. L'any , mentre el seu treball començava a ser eclipsat pel d', el seu estudi es va incendiar, destruint la majoria de les seves obres. Malgrat els seus precs per continuar vivint una dècada més, el dia 18 del quart mes del calendari japonès del 1849, «el vell enutjat amb la pintura», com ell mateix es definia, va morir als 89 anys. No havia arribat a completar la seva recerca de l'última veritat sobre la pintura. Molts anys abans de morir, en el prefaci de la publicació de Cent vistes del mont Fuji, va deixar escrit el següent: « A l'edat de sis anys, tenia la mania de dibuixar tota mena de coses. A l'edat de 50, havia produït un gran nombre de dibuixos, però res del que havia fet abans tenia un veritable mèrit fins a l'edat de 70 anys. Als 73, finalment, vaig aprendre alguna cosa sobre la veritable forma dels animals, els insectes, els peixos, i la naturalesa de les plantes i els arbres. Per tant, a l'edat de 80 anys, hauré millorat encara més, i als 90 hauré penetrat més en l'essència de l'art. Als 100, hauré arribat finalment a un nivell excepcional i, als 110, cada punt i cada línia dels meus dibuixos tindran vida pròpia. Existeix una llegenda que explica que l'emperador va ordenar destruir la part superior de la muntanya per aconseguir l'elixir de la immortalitat; el fum que s'escapa de vegades s'explica perquè procedeix de la beguda que es consumeix. D'altra banda, segons la tradició, és la morada dels déus sintoistes Fuji-hime i Sakuya-hime. També la mort de JikigyM Miroku 1671-1733 , un monjo budista que morí dejunant a la muntanya, potencià la veneració d'aquesta muntanya i transformà el fet de visitar-la en un ritual ple de significats. La muntanya ha servit d'inspiració a molts poetes i ha aparegut en una infinitat de representacions pictòriques. L'obra més antiga que es coneix és un dibuix en paper que hi ha en una porta corredissa del segle XI. Ha estat objecte d'un tractament especial pels pintors japonesos del segle XIX i, a més de l'obra d'Hokusai, també fou la inspiració d'un altre gran artista, 1797-1858 , que presentà les Cinquanta-tres estacions del Tokaido 1833-1834 , publicades en diverses edicions originals fins al 1857; també va pintar dues sèries personals amb el nom de Trenta-sis vistes del mont Fuji. En el mateix període, Utagawa Kuniyoshi 1798-1861 va realitzar algunes representacions del Fuji. Més recentment, entre d'altres, destaquen dues obres: Fuji, de 1883-1957 , i Aka-Fuji Fuji vermell , de Yokoyama Misao 1920-1973. La representació tan freqüent del mont Fuji per part d'Hokusai també té un component relacionat amb les seves creences religioses. Hokusai va ser membre de l'orde de. Al Japó, aquesta muntanya ha estat tradicionalment vinculada a la vida eterna, i aquesta creença es remunta al Conte del tallador de bambú. Així, des d'una fase inicial, el mont Fuji, va ser vist com la font del secret de la immortalitat, una tradició que era al cor de la mateixa obsessió d'Hokusai per la muntanya. Algunes d'aquestes obres s'ha esmentat o s'han utilitzat com a il·lustracions en algunes de les biografies d'Hokusai, i és representativa dels millors treballs d'Hokusai o de determinats períodes del desenvolupament del seu art. Anàlisi La seva obra és considerada com una de les més importants del pel que fa a pintura paisatgística. A finals del i principis del , l'enriquiment de la burgesia japonesa va ser la gran impulsora de la prolífica elaboració d'estampes en sèrie, conegudes amb el nom d' o «pintures del món flotant». Aquestes estampes, amb un cost més reduït que una pintura original, eren les que la nova classe social podia comprar. D'aquesta manera, tot i que la tècnica de l' ukiyo-e es practicava i era coneguda des de feia temps —amb artistes destacats com —, és en aquest període que van ser més populars. Les obres es gravaven principalment sobre blocs de de , i l'impressor podia fer còpies de l'original fins que el relleu gravat en la fusta començava a desaparèixer. El tema principal eren retrats en un primer pla de dones, actors de teatre i samurais, que apareixien tant en escenes eròtiques com humorístiques. També apareixien envoltats de paisatges, i en aquesta especialitat Hokusai va mostrar tot el seu mestratge. Hokusai va estudiar i va experimentar durant la seva llarga vida nous corrents artístics, entre els quals cal destacar els de les escoles , i ; es revelà com un gran especialista de la pintura tradicional xinesa, i també com un bon coneixedor de la pintura occidental, sobretot dels gravats holandesos. En l'època que més va rebre la influència de la pintura xinesa, una característica rellevant del seu estil va ser la utilització d'elements del paisatge xinès i amb els rostres dels personatges força amples, propis dels habitants d'aquell país. Aquestes semblances es poden copsar en el seu quadre Tametomo i els dimonis, del , que es troba exposat al de. És una col·lecció amb uns 4. És una obra impresa en tres colors: negre, gris i rosa clar. El primer dibuix es va publicar l'any , quan l'artista tenia 55 anys; els tres darrers volums es van publicar pòstumament, i l'últim d'aquests és considerat una obra apòcrifa. Aquests esbossos, sovint es creu, erròniament, que són el precedent dels moderns. El nom de manga, en l'obra d'Hokusai, fa referència a una col·lecció d'esbossos no connectats entre si per cap història; per tant, tenen una concepció diferent del còmic en què es fonamenta el manga modern. Val a dir que la forma de treballar, sobre paper transparent i portant-ho a terme en diverses fases, sí que té una similitud en la manera d'elaborar el modern o. Hokusai feia un simple esbós en paper transparent i després col·locava al damunt un altre paper també transparent on corregia el dibuix, el dibuixava amb més detalls i realitzava la composició final. Finalment, aquest era el disseny definitiu, que era enganxat a la planxa de fusta on es realitzava el gravat. En la seva elaboració, calia resseguir de manera curosa les línies traçades per poder fer després la impressió de l'estampa. A Occident, aquesta obra va començar a ser coneguda després que arribés al Japó el. Aquests dibuixos realitzats quan l'artista tenia entre 60 i 70 anys són reconeguts com el millor de la seva obra. Hokusai va ser un dels pintors que més va contribuir a fer que la pintura de paisatges i sobre la natura —ocells i flors— arribés a ser la icona amb la qual s'identifica la cultura del Japó. Iris de Van Gogh L'any , els ports japonesos es van obrir al amb. A partir d'aquell moment, entre altres coses, la influència de l'estètica japonesa es va estendre ràpidament per Occident i, d'una manera especial, a. Pintors com , , , i , van rebre la seva influència. Entre els artistes japonesos que més van cridar l'atenció destacà Hokusai. Tot i que l'existència de l'estil ukiyo-e es remuntava a tres-cents anys enrere, el seu gran desenvolupament es va produir durant els i , ja que en una societat japonesa amb més recursos econòmics les eren molt apreciades. Més endavant, però, amb l'intercanvi comercial entre el Japó i Occident, també es produí una davallada en la producció de les xilografies. Entre els anys i , van arribar al Japó importacions de béns occidentals, entre aquests la i les noves tècniques d'impressió, innovacions que van provocar que l'estil ukiyo-e arribés pràcticament a desaparèixer. Sobre aquestes va deixar escrit: Pont de Monet L'obra de Van Gogh va rebre amb especial intensitat la influència d'Hokusai. Això es palesa en els darrers paisatges plens de moviments ondulants, en el gran cercle que forma el sol envoltat per línies que formen els diferents colors, el negre que emprava en els seus contorns i en el ritme del traços trencats; també és ben evident en una de les seves darreres pintures, Iris. Després de realitzar Iris, en una carta al seu germà Theo, Van Gogh va comentar que les seves pròpies obres: «no semblen japoneses, però són les creacions més japoneses que mai he fet». Carta a Theo, núm. La sèrie de Nenúfars de Monet està inspirada en flors d'Hokusai, així com la llarga sèrie realitzada sobre la Catedral de Rouen, que Monet només va pintar des d'un mateix angle, s'adiu molt amb la sèrie sobre el mont Fuji, encara que el japonès Hokusai les va fer des de llocs diferents; la influència s'observa per la forma de representar l'atmosfera, l'ambient i la llum, que era la intenció de tots dos artistes. Monet va arribar a instal·lar-se a casa seva un jardí amb un pont japonès, on va realitzar nombrosos paisatges influït per la impressió que li va produir la col·lecció que havia adquirit de gravats japonesos. Com Hokusai, va fer molts treballs d', gran quantitat de i, seguint els passos del seu mestre, també es va dedicar a l'art. Entre els seus alumnes, va destacar Shotei Hokuju; com tots els deixebles d'Hokusai, va tractar d'imitar el seu mestre en la tècnica i l'expressió, encara que es va decantar més cap a la pintura occidental, amb un colorit més senzill i brillant, i les seves composicions es caracteritzen per les formes geomètriques. Uoya Hokkei va passar per l'escola d'Hokusai i es va decantar per realitzar paisatges d'estil xinès, com algunes de les obres primerenques del mestre; també es conserven nombroses il·lustracions humorístiques molt similars als poemes d'Hokusai. Les estampes japoneses causaren furar al món occidental i eren importades del japó tant als EUA com a Europa. Imatges d'un món efímer, pàg. «» a From the Floating World: Part II: Japanese Relief Prints, catàleg de una exposició produïda per la California State University, Chico. «L'aparició de l'estampa de paisatge al segle XIX». A: Fundació Caixa Catalunya -Bibliothèque nationale de France. Imatges d'un món efímer. Catàleg en català , 2008, p. Collector's value Guide to Japanese woodblock prints en anglès. The Drawings of Hokusai. Indiana University Press, Bloomington. Tentacles d'amor i de mort: de Hokusai a Picasso, Imatges secretes. Picasso i l'estampa eròtica japonesa en català. Barcelona: Museu Picasso, 2009. Enciclopedia Salvat: Volum 9 en castellà. Barcelona: Salvat Editores, 1997. Historia Universal del Arte: Volum 11 en castellà. Fundació Caixa Catalunya - Bibliothèque bationale de France. Imatges d'un món efímer. Catàleg en català , 2008. El Imperio del Sol Naciente en castellà. Art of Hokusai in Book Illustration. Londres: Sotheby Publications, 1980. New York: Rizzoli, 1988. Hokusai and His School: Paintings, Drawings and Illustrated Books en anglès. Haarlem: Frans Halsmuseum, 1982. Fugaku Hiyaku-kei One Hundred Views of Fuji by Hokusai. The Thirty-six Views of Mount Fuji by Hokusai. Images from the Floating World, The Japanese Print en anglès. Oxford: Oxford University Press, 1978. The Hokusai Sketch-Books: Selections from the 'Manga'. Hokusai: One Hundred Poets. George Braziller, New York. Masterworks of Ukiyo-E: Hokusai — The Thirty-Six Views of Mt. Hokusai and his School: Japanese Prints c. Hokusai: One Hundred Views of Mt. Nova York: George Braziller, Inc. Grabados japoneses:Biografías en castellà. Vincent van Gogh 1853-1890 en castellà. Giants of Japan: The Lives of Japan's Most Influential Men and Women en anglès.
Katsushika Hokusai in 2 minutes
Vincent van Gogh 1853-1890 en castelán. The art of Japan: from the JMmon to the Tokugawa period. The Great Wave, on the other hand, is depicted in a more western perspective, giving the feeling that the wave will break on top of the viewer. Les Trente-six vues du mont Fuji 1831-1833 comptant en réalité 46 estampes et La Grande Vague de Kanagawa 1831 sont ses Suvres les plus connues. Algunhas destas obras citáronse ou empregáronse como ilustracións nalgunhas das biografías de Hokusai, e son representativas dos mellores traballos de Hokusai ou de determinados períodos do desenvolvemento da súa arte.
[Online poslovi beograd|Žene se skidaju video|Grupnjak sex]
Post je objavljen 08.01.2019. u 20:51 sati.