BUDGET FLIGHTS TO TENERIFE

Jardins de Joan Maragall
Quan s'entra en aquests jardins hom te la impressio que son propis d'un rei. I ho son, ja que van ser creats per a un rei a principis del segle XX. Els Jardins de Joan Maragall son elegantissims, amb avingudes arbrades, amplies extensions de gespa, parterres de broderie, fonts ornamentals, nombroses escultures a l'aire lliure i un palauet que fou, i encara es, residencia reial.
Els Jardins de Joan Maragall son un espai ple de serenitat, un mon a part on solament es percep el refilar dels ocells i el so de l'aigua que raja de les fonts ornamentals. S'hi s'entra per la porta que hi ha a l'avinguda de l'estadi; el primer que troba el visitant son gran parterres de gespa on creixen arbres altissims. De tant en tant, lleugers desnivells vorejats de pedra van baixant suaument pel terreny fins a arribar al cor dels jardins: el Palauet Albeniz.
Un espai reialesc
Aquest es el qualificatiu mes adient per a l'esplanada que s'esten al davant de la facana principal del palauet, flanquejada per dues amplies escalinates que baixen des de la terrassa on hi ha la porta principal de l'edifici. Una sequencia d'estanys amb brolladors i cascades comparteixen protagonisme amb un llarg parterre de broderie.
Als costats d'aquest enjardinament classic i afrancesat, dues avingudes de til·lers retallats de manera cilindrica emmarquen la delicadesa de les petites tanques vegetals que dibuixen espais plens de flors. Al fons, com a punt i final de la perspectiva dels jardins que es pot contemplar des del palauet, el terreny, cobert de gespa, s'enfila suaument i esdeve la peanya d'un templet on s'aixopluga Susanna al bany.
Racons amb personalitat
Arreu dels jardins, amples camins de saulo permeten passejar i anar descobrint els diferents espais en que es divideix, que n'hi ha uns quants, i amb forca personalitat, la majoria amb escultures que n'arrodoneixen la bellesa.
Aixi, a la zona situada al costat del Palau Nacional, que es on hi ha l'entrada principal dels jardins, una gran avinguda de magnolies amb un llarg estany amb brolladors al mig condueix fins als peus de turo que hi ha davant del palauet. Al damunt, una placa semicircular envoltada de xiprers i presidida per Serena fa d'avantsala d'un petit amfiteatre.
El comiat
Als costats del palauet hi ha placetes recollides, amb fonts i safarejos ornamentats amb dofins i putti grassonets. Al darrere de l'edifici s'esten una amplia praderia ombrejada per enormes pins. Sota les capcades, unes quantes tauletes amb cadires conviden a fer una pausa.
Al final de la praderia, una escalinata que baixa fins a l'avinguda de Santa Madrona comunica aquests jardins amb els de Laribal, una altra joia de la muntanya de Montjuic. Abans d'iniciar el descens, una gran vista sobre Barcelona acomiada el visitant.
Vegetacio
La vegetacio dels Jardins de Joan Maragall es, a mes de rica en especies, un bon exemple de la jardineria de principis del segle XX i un espai verd amb grans exemplars arboris.
Hi ha til·lers (Tilia tomentosa) i magnolies (Magnolia grandiflora) flanquejant magnifiques avingudes, i grans exemplars de coniferes, com el cedre de l'Himalaia (Cedrus deodara), el cedre del Liban (Cedrus libani ssp.), el pi pinyer (Pinus pinea), el pi blanc (Pinus halepensis), la pinassa (Pinus nigra ssp. austriaca), el xiprer (Cupressus sempervirens), el xiprer d'Arizona (Cupressus glabra) i el xiprer de Monterrey (Cupressus macrocarpa)
En aquest jardi hi ha especies tan mediterranies com l'olivera (Olea europaea) i l'alzina (Quercus ilex), al costat d'altres tan poc frequents com les Cycas revoluta, Trachycarpus fortunei i Rhapis excelsa. En una de les placetes que hi als costats del palauet destaca un ginjoler (Zizipus jujuba) que pertany al cataleg d'Arbres d'Interes Local de Barcelona. Diferents especies de pollancres (Populus alba, Populus alba pyramidalis, Populus simonii i Populus X canadensis), el taronger (Citrus aurantium), l'om (Ulmus minor) i el pebrer bord (Shinus molle) son altres especies arbories presents en aquests jardins.
Art i arquitectura
L'antic pavello reial que hi ha dins els jardins, conegut com Palauet Albeniz i construit l'any 1929, es un edifici de tall neoclassic, obra de l'arquitecte Joan Moya. Construit al darrere del Palau Nacional, el 1970 fou ampliat i remodelat.
Juntament amb l'edifici, als Jardins de Joan Maragall destaquen un total de 32 escultures de diferents epoques i autors, algunes de gran qualitat. Destaquen Noia ajaguda (1950), de Joan Rebull; Nu a l'estany (1970), d'Antoni Casamor; Cervols (1967), de Frederic Mares; L'aiguadora (1862), de Louis Sauregeau; Dos tritons (1929), de Josep Viladomat; Susanna al bany (, de Theophile Eugene; Al·legoria de la sardana (1965), d'Ernest Maragall; dos nus femenins, l'un al davant de l'altre, anomenats Dona a la cascada (1970), el grup Dones a la cascada (1970) i Nu femeni (1965), d'Eulalia Fabregas de Sentmenat; Serena (1970), de Pilar Francesch; Noia amb casquet de bany (1970), de Marife Tey; Dona ajagu

Vibrantly-colored and energetic, hummingbirds are named for the distinctive sound made by their tiny beating wings. Known locally as colibris, their remarkable size, fearless nature and shimmering colors have made these flying jewels a favorite among birders and wildlife lovers. Of the 338 known species, roughly 50 hummingbirds live or breed in Costa Rica’s tropical lowlands and cool cloud forests. Native to New World countries, hummers are divided into two sub-families. The Trochilinae, or typical hummingbirds, include all of the colorful species, while the Phaethornithinae comprise 34 species of hermits.


The Americas are home to a dazzling variety of hummingbird species that range from minuscule to surprisingly big, with varying tail streamers, head plumes and colorations. Their ability to hover for long periods of time and to fly backwards makes them different from all other birds. Hummingbirds eat at least half their body weight in food every day to support their high energy lifestyle. At night, their body temperature drops asHummers on the Cerro de la Muerte they go into a state of torpor to help conserve energy. Hummingbirds have the highest metabolic rate of any bird – their heart rate can exceed 1,200 beats a minute.


Hummingbirds have co-evolved with flowers and plants, developing long slender bills and even longer tongues to feed on nectar. Because flowers regularly bloom and fade, most hummingbirds lead somewhat solitary lives, aggressively defending nectar sources from rival hummers, bees and butterflies. They also eat insects to help supplement fat and protein in their diet.


The smallest Costa Rican hummer is the male scintillant hummingbird (Selasphorus scintilla), which weighs in at just two grams. At 11.5 grams, the violet sabrewing, or Campylopterus hemileucurus, is the largest – its brilliant violet head and body contrasted by dark green wings.